dijous, 19 de juliol del 2012

Ja portem 2 setmanes a Primavera!

El sindicat USTEC amb l’ONG Entrepobles tenen un projecte de beques educatives a la Comunitat de Primavera de l’Ixcán que es destinen una petita part de l’alumnat que acaba el nivell de básico i batxillerat. Són beques destinades a cobrir una part del cost d’anar a estudiar a altres poblacions com Cobán, Playa Grande, Chimaltenango, Huehuetenango,... entre d’altres.
Aquesta és la reunió en la qual van venir pares i mares i estudiants i també el Comité de Beques de la Comunitat que està format per mestres i professors i professores que són els i les encarregades de gestionar i coordinar les beques que es donen a cada curs escolar. Durant la reunió van tenir cap a nosaltres i cap al sindicat USTEC moltes paraules d’agraïment que ens feien emocionar profundament. La majoria de famílies no podrien donar una contuïtat als estudis de les seves filles i fills.

Quines flors, quins “palos” (arbres), què bonic que és !





Els nostres músics: en Gil i l’Efraïn.


 El grup de teatre de joves de la Comunitat. Uns i unes artistes!


Tota la “troupe” o com diem per aquí el “combo”.



El grup de joves de la Comunitat va fer una “capacitación en panadería” que dóna molt bon resultats amb l’objectiu que la pròpia comunitat pugui ser autosuficient a nivell alimentari.

Fent formació als i les mestres del programa power point a la sala de “computadoras”.





La Raquel “apoiando” la classe de química de les i els alumnes de batxillerat.


El projecte de teixits de les dones de l’OMR (Organización de Mujeres en Resisténcia).




 Acomiadem els i les acompanyants Fermín, Luz, Silvia, Maria i Violeta. La comunitat ens ha fet entrega d’uns diplomes que acrediten la solidaritat i cooperació que hem estat portant a terme durant aquestes curtes setmanes.
El Fermín ens explica la conjuntura política a Guatemala i la seva relació amb la crisi a nivell mundial i el neoliberalisme que domina tots els països d’occident.

En Gavino, director del “básico”, fa entrega a la Llum Mascaray les cartes viatgeres que han escrit els i les alumnes per entregar-les al seu institut d’Olesa de Montserrat que fa molt anys que mantenen el projecte.



L’Antonio i en Gil acomiaden a la Violeta i la Maria.





Paisatges de la Comunitat de Primavera del Ixcán.



Al matí ens venen a “coordinar” els nens i nenes de la Comunitat. Ens porten a la casa que ens toca menjar aquell dia.














diumenge, 15 de juliol del 2012

Un dels nostres projectes: LA BIBLIOTECA!

Mica en mica anem reconvertint les dues sales on s'emmagatzemaven els llibres, en una petita biblioteca, on l'alumnat pugui buscar informació i sobretot llegir. És una feina que implica de moltes mans ja que hi ha moltes tasques a fer: netejar l'espai, netejar les llibreries, netejar els llibres que hi havien, ordenar-los i classificar-los segons les seves característiques,... Una tasca que hem començat amb molta energia i il·lusió!
Entrada a la biblioteca. L'aspecte inicial!

La segona sala on pensem habilitar les llibreries i classificar els llibres que hi han.

Començant a pintar les llibreries.

La primera acabada. Mentrestant la resta de grup està agafant llibre per llibre i netejant-los al mateix temps que es van classificant.

L'experiència continua!

 Seguim aprenent i vivint entre la Comunitat de la CPR de Primavera del Ixcán.Les experiències són moltes i molt grans. El que m'està arribant més i el que m'està omplint és poder anar coneixent cada vegada més gent de la comunitat amb la qual ens pares a platicar i t'hi estàs hores i hores, comentant la seva vida, portant informació sobre la nostra vida. Existeix molta curiositat en la forma en què vivim nosaltres, en els fills i filles que tenim en general,... És molt interessant doncs poder anar comparant dos països tant allunyats, que en alguns aspectes són tant diferents però que en moltíssims aspectes ens hi podem reconèixer perfectament.

Aquesta setmana hem pogut anar a saludar i tenir una conversa amb la OMR (Organización de Mujeres en Resisténcia). Vam poder parlar amb l'Efraïma, que ha estat al capdavant de la organització des de la seva creació cap als anys '80 i també amb l'Anabela i la Vicenta. Van explicar-nos una mica la trajectòria a nivell de la comunitat i també com es troben avui en dia. 
Al mateix temps vam poder anar al seu local, el que lloc on tenen el teler per a teixir i poder realitzar diferents objectes: morrales, caminos de mesa, servilletas,... Tot molt bonic i sobretot fet a mà.


En la Comunitat no hi ha recollida d'escombraries i el que cal fer és cremar-les, tal i com es veu que estan fent els companys i companyes: Silvia, Fermín i Raquel.

Un mestre també ens va convidar a entrar a la seva classe de 6è de primària per veure un treball que estàven fent els i les seves alumnes. Concretament estaven dibuixant amb flors naturals que els mateixos i mateixes alumnes havien recollit de casa seva. Una preciositat.



En una casa en la qual ens van "coordinar" a la Raquel i a mi, l'Oliver ens va ensenyar la seva llibreta de notes, i les vam estar comentant.


En aquesta imatge es pot contemplar una de les dinàmiques amb les quals la Silvia inicia el treball amb el grup de teatre. Dinàmiques per activar el personal, per millorar la concentració, entre d'altres. Una gran feina!

Col·laborant musicalment amb el grup de teatre!

Aquest dissabte passat, dia 14 de juliol, també vam anar a visitar la Laguna Lachuá, una llacuna que queda a unes 2 hores de Primavera. Va ser molt bonic passejar pel caminet que et porta fins a la llacuna. Estàs en plena selva i pots anar trobant diferents animals i espècies vegetals i sobretot "palos" molt i molt alts i impressionants. El que si que és molt important és portar un repel·lent d'insectes molt fort o bé anar molt ben tapat perquè hi havien moltíssims "zancudos" (mosquits) i l'endemà comences a rascar i tens una gran picor. 



Tot el complex de la llacuna és molt bonic i està molt ben arrelgat. Abans de començar a caminar (1h i mitja fins a arribar a la llacuna) et guarda et dóna algunes indicacions que val molt la pena escoltar. Nosaltres vam tenir molta sort perquè com que vam anar-hi molt d'hora, només ens vam trobar un grupet de 3 parelles, i vam estar molt i molt tranquils. Va ser genial!


Per tranport entre la Comunitat i Playa Grande o Canjoval hi ha les pick up que et porten a la part del darrere a tota velocitat. A vegades potser van una miqueta massa ràpid però és prou divertit. Per pujar la gent s'espera a la vora del camí, sense parades marcades, i fa un senyal perquè el vehicle es pari. Llavors per baixar, per marcar la teva parada, la gent o bé xiula o bé pica el sostre de la furgoneta i així el conductor para on tu desitges.

dijous, 12 de juliol del 2012

Hola a tothom!
L'experiència segueix essent molt gratificant. Cada dia aprenem coses noves i intentem ensenyar i donar una part del que sabem nosaltres.
Aquesta setmana hem començat a anar tant a la primària com al "básico" que li diuen ells a la secundària. Sembla que directament amb els i les alumnes no hi treballarem, estarem més aviat fent suport als mestres de diferents maneres com per exemple al mestre que fa l'anglès a secundària que ja ens ha demanat col·laboració en gramàtica i li hem preparat alguns materials que li poden ser de bon ús a les classes.
Per altra banda hi ha dos joves, l'Efraïn i en Gilberto que toquen la guitarra ( i molt bé! tenen una veu molt bonica!) que m'han demanat que els faci classes de música i de moment ens trobem tots els vespres després de sopar i fem llenguatge musical. Són súper bona gent.
La veritat es que ens han acollit amb els braços oberts i tenen un caràcter molt i molt atent i amable, és un gust estar entre ells i elles i poder compartir la seva vida, que ja us dic que no ens tenen res a envejar a nosaltres. Potser no tenen els luxes que tenim nosaltres, però tenen valors com la solidaritat, el comunitarisme, la voluntat d'ajudar sempre,... que massa sovint a casa nostra no tenim ni amb els veïns a vegades!
Estic encantada, i sembla que de moment súper ben adaptada, només em vaig trobar malament a principis d'arribar a Guatemala i va ser cosa de mal de cap segurament a causa del Jet Lag.

Molts petons a tots i totes de part de una casi mitja "guatemalteca"!

Salut!
L'esglèsia que va construir la comunitat farà 5 o 6 anys. Un esforç entre tots i totes!

L'interior de l'esglèsia en la part de l'altar.

Una de les tendes que es troben tot passejant per la comunitat. Aquesta és la botiga de la Faustina.

Jo i el meu llit amb la mosquitera.
En l'inici de classes cada setmana, tot l'alumnat es troba el dilluns al matí al pati de l'escola on canten l'himne de Guatemala i alcen la bandera Guatemalteca. EN aquest petit acte ens hi van convidar també com a mode de presentació de les mestres a tots els nens i nenes i vam cantar algunes cançons en castilla (com en diuen ells al castellà) i algunes cançons en lengua (com en diuen ells de les seves llengües maternes i nosaltres del català). Va ser molt emocionant!
També vam ser presents a l'acte d'inici de setmana al "básico". 

 La Llum Mascaray ens va presentar a tota la comunitat de mestres i d'alumnes de la secundària on també vam cantar algunes cançons, aquest cop una en castilla, una altra en basc i la darrera en català.
 El dimarts a la tarda van anunciar per mitjà dels avisos (tenen instal·lats per tot arreu uns altaveus on durant el dia van informant de les novetats de la comunitat o dels requeriments que fan falta) que s'havia mort el pare d'en Ramírez Pedro que és el director de la primària i amb el qual hem tingut des de fa un munt d'anys molta relació. Vam encaminar-nos doncs cap al sector anomenat "2 de febrero". Queda una mica més lluny, però el paisatge pel qual passes és increïble.

 En arribar a la casa vam poder entrar a la sala principal on ens vam trobar al mort ben emmortallat amb un llençol de colors blanc, i ben acompanyat de la família i sobretot de molts "patojos" (les criatures). En el moment d'estar-hi nosaltres van venir els fusters i van anant prenent mides del cos per a poder fabricar el taüt.
Un dels vespres musicals dels quals estem poden gaudir. En Gilberto és el noi que queda a l'esquerra i  l'Efraïn el que queda a la dreta. Ells ens regalen cançons molt boniques i nosaltres en contrapartida els intentem ensenyar una miqueta de llenguatge musical!