dijous, 10 d’octubre del 2013

CAMPAÑA DE RECOGIDA DE FIRMAS

CAMPAÑA DE RECOGIDA DE FIRMAS
Carta Abierta contra la represión, la criminalización y el despojo en Barillas
 
Distribuir y firmar
 
foto           movilizacion barillas13
GUATEMALA.- En las últimas semanas hemos asistido a un nuevo episodio de criminalización y represión en el territorio del pueblo maya q'anjobal del norte del departamento de Huehuetenango, Guatemala. Con fecha de 28 de septiembre de 2013, el activista Maynor López fue detenido arbitrariamente, para ser trasladado posteriormente y en un helicóptero militar hasta la capital departamental. A raíz de estos hechos y de las protestas comunitarias que les sucedieron, se procedió a la militarización del territorio y se cursaron órdenes de captura contra varios dirigentes locales, profundizando en la criminalización que padecen las comunidades desde que comenzaron la resistencia en contra la instalación del proyecto Cambalam, operado por la empresa Hidro Santa Cruz (subsidiaria en Guatemala de la española Hidralia Energía).
Ante estos hechos y en coordinación con las organizaciones locales, desde la CODPI hemos promovido la Carta Abierta "Represión, criminalización y despojo: causas de la conflictividad en Barillas y la región norte de Huehuetenango", dirigida a las autoridades públicas, a las empresas implicadas y a las organizaciones sociales. Os invitamos a firmarla y a difundirla de la manera más amplia.

dilluns, 9 de setembre del 2013

Comunicado urgente! - Masacre en población indígena de Guatemala

COMUNICADO URGENTE

A la comunidad Nacional e Internacional damos a conocer la masacre ocurrida el 7 de septiembre a las 23 horas, en contra de la comunidad Kaqchikel de San José Nacahuil del municipio de San San José Nacahuil, es una comunidad indígenas del pueblo Kaqchikel, tiene sus propias autoridades comunitarias, donde la presencia policial ha sido innecesaria. Es la única población maya y la comunidad más grande de San Pedro Ayampuc. Nacahuil se ha caracterizado por la defensa de su territorio ante las amenazas que han existido. Ejemplo de ello TRECCSA empresa de transporte de electricidad, que la comunidad no permitió su paso, actualmente es parte de la resistencia pacífica de la Puya en resistencia contra la empresa minera en el área.

El 7 de septiembre a las 22:45 horas llegó una radio patrulla a las comunidad revisando tiendas de productos diarios y de bebidas alcohólicas, preguntando el nombre de los propietarios y exigiendo hablar con ellos, pusieron contra la pared y registraron a todas las personas que se encontraban en las tiendas, esa actitud no es usual en Nacahuil. Como a los 10 minutos después, llegan hombres armados a bordo de carro no identificado, causando una balacera en las principales calles de la comunidad, con mayor atención a los negocios que estaba abierto a esa hora. Dejando un saldo de 10 personas muertas, 17 personas heridas dentro de ellas 2 niñas de 11 años de edad que ya se encuentran salvo, y otras que han fallecido en los hospitales de la Curiosamente el recorrido que hicieron los asesinos es el mismo que realizo la Patrulla minutos antes, por lo que la población se pregunta ¿dónde estaba la policía cuando se dieron los hechos, o es que acaso solo crearon las condiciones y verificar que no haya personas armadas? Exigimos que el gobierno exija el esclarecimiento de los hechos con investigación, ya que
han perdido la vida personas trabajadoras y honorables en la comunidad. Que estos hechos no sirvan de pretexto para militarizar a la comunidad. Ya que la comunidad no ha querido presencia permanente de la PNC, por que anteriormente estaban y ocasionaron mayor índice de criminalidad en la comunidad.

Rechazamos rotundamente la declaración del Ministro de Gobernación en donde afirma que el móvil es de pandillas, lo cual es totalmente falso, y prematuro hacer afirmaciones sin tener elementos de investigación.

Pedimos a las comunidades, organizaciones nacionales e internacionales su solidaridad con el pueblos Kaqchikel de San José Nacahuil por estos hechos de sangre que enluta a la comunidad.

COMUNIDAD KAQCHIKEL DE SAN JOSÉ NACAHUIL, RED DE LA NOVIOLENCIA CONTRA LAS MUJERES, MOVIMIENTO DE MUJERES INDIGENAS TZ´UNUNIJA´, COORDINADORA 25 DE NOVIEMBRE, ALIANZA POLITICA SECTOR DE MUJERES MESOAMERICANAS EN RESISTENCIA POR UNA VIDA DIGNA. 

dijous, 8 d’agost del 2013

Un fins aviat!

Un fins aviat a la gent de Primavera del Ixcán, a totes les persones que ens han acollit durant aquest llarg mes d'estada, en el qual ens han fet sentir com si fóssim a casa nostra. Ens han ates molt i molt bé, i l’única coseta que em queda al fons del cor es no haver estat una carrega per a aquesta gent que tantes coses ha de lluitar dia a dia.
Un fins aviat que vol dir un "ens tornarem a veure", esperant el retrobament. Ja el curs passat vaig marxar amb la seguretat que hi tornaria, doncs aquest any encara amb mes decisió. Potser el següent any no podrà ser,  paro d’aquí a 2, 3 o 4 anys, hi tornaré.
M'emociona pensar en totes les coses que hauran canviat, en tots els infants que ja seran adolescents, en els i les joves que ja seran adults... Tornaré per seguir col·laborant i per seguir acompanyant-los en la seva lluita, saben així que no estan sols, que a l'altra punta del món hi altres persones que intentes posar el seu granet de sorra per a que el mon sigui mes equilibrat i no hi hagi tantes diferencies, tots som iguals i mereixem el mateix tracte haguem nascut on haguem nascut.
Cito en Fernando Hoyos, que en una de les cartes que enviava a la seva família quan era a Guatemala deia el 1981:
"Debemos pensar que, pasadas esas montañas y esos volcanes, cruzados esos ríos y los valles, está otra cabeza y otro corazón solidarios, que sienten lo mismo, que enfrentan lo mismo, que sufren y se alegran lo mismo."
I sempre amb l'ajuda d'aquell que és al nostre costat en tot moment: "Aunque yo dejara de creer en Dios, Él nunca dejaría de creer en mi" (Fernando Hoyos).








dilluns, 5 d’agost del 2013

L’ultima setmana a Primavera del ixcán


Durant aquests últims dies han passat varies coses que vull destacar. Per una banda, tres companys i companyes de la delegació ja han marxat cap a Barcelona després d’estar a Guatemala durant un mes, i després d’haver realitzat un suport a la comunitat de Primavera del Ixcan, al Departament de l’Ixcán, a l’anomenada microregio 2.
En deixar la comunitat segur que se’ls va fer molt difícil. Un mes d’experiències, d’intercanvis, de crear nous lligams amb persones que creies tant allunyades del teu mon,... aquest mes que han viscut no s’oblida fàcilment, ni el temps n’esborra cap record. La mateixa dificultat hem trobaré jo en deixar la comunitat, encara que sigui per segona vegada, tenint l’experiència del curs passat, se perfectament el que em costarà.
Durant la setmana també he estat a Playa Grande (Cantabal) amb una trobada entre dos organitzacions de dones de l’Ixcán i de Chisec, població que esta a unes 4 hores en “carro” venint des de Cobán. Durant 2 dies, un grup de 60 dones indígenes han estat aprenent unes de les altres. Han explicat la seva lluita particular per la millora de les condicions que afecten les dones a Guatemala, concretament les dones indígenes i pobres. Tenen dificultats i moltes necessitats en educació en la igualtat, en la violència contra les dones, generada dins de la mateixa família, en l’atac que estan rebent les comunitats indígenes per part d’empreses multinacionals que s’apropien dels recursos naturals tot dient que volen el progrés per a les comunitats, quan es totalment al contrari, l’únic progrés que busquen és el de les seves pròpies butxaques. Les dones paro, tenen clara la seva lluita, estan ben organitzades i existeix una xarxa d’organitzacions molt important, tot i això canviar no es gens fàcil
Aquest dijous ja cera el meu últim dia a la comunitat, divendres emprenem un nou viatge per Guatemala per conèixer altres parts d’aquest increïble país.
La marxa cera dura, paro sempre queda el convenciment de la tornada que alleugereix el cor.
 En plena reunio amb els i les mestres de Primaria de Primavera del Ixcán.

 Fent classe als i les alumnes de basico amb el mestre de musica Julio Tobal.

 Ajudant a fer un pancarta per l'organitzacio de joves. com que tenim penjada l'estelada on dormim, van voler que els la pintessim juntament amb la bandera de Guatemala.

 A l'acte de commemoració de Fernando Hoyos, amb la seva germana Pilar Hoyos.



 Els i les mestres cantant la cancó que Ricardo Falla va escriure per a Fernando Hoyos.


 Ball amb els vestits tradicionals. Els "cortes" (faldilles) i els "guipils" (bruses) de les dones encara tenen un ús molt estes entre totes les dones, els homes solen portar roba americana, normalment texans i samarretes.

 Menjant un tamal de pejibaye i pollo.


 Torteando.
 Els petits caminois de la comunitat.
 La benvinguda a una nova setmana, cantant l'himne de Guatemala.

 A la trobada de la ROMI de l'Ixcán i de l'ANR de Chisec.



 Un petit contratemps, el "pinchazo".

 Amb la Xana, tornant de Playa Grande.

 Fent el diáleg educatiu amb els i les mestres de Primavera.

Entrevistant a diferents persones de Primavera per conéixer els seus origens i la seva lluita.

I com diuen per aquestes terres:
LA VIDA ES LUCHA Y SE LUCHA SIEMPRE!
 

dimecres, 24 de juliol del 2013

L'inici d'una nova setmana

Aquest dilluns 22 vam iniciar la nostra tercera setmana a la Comunitat de Primavera del Ixcán a Guatemala. Les classes s'inicien a les 7:30 del matí fins a les 12 o 12:30h del migdia. 
Com cada setmana, el dilluns toca "formación". Tot l'alumnat del centre, sis cursos de primària, surt a la pista de bàsquet amb o sense cadira, depenent de l'estona que s'hi hagi d'estar, i allí s'obre un espai on la directora i altres mestres donen informacions o fan recomanacions als estudiants. Aquesta setmana va servir per assajar algunes de les cançons que es cantaran el proper dissabte 27 en motiu de la festa en commemoració de la mort de "Fernando Hoyos Rodríguez" un jesuïta espanyol que va estar amb els pobles indígenes durant la guerra i que lluitar al costat de la gent més humil donant la seva vida el 13 de juliol del 82. Aquí és gran el seu record entre la majoria de famílies.
Aquest dissabte doncs es realitzarà l'acte on també hi participarà la seva germana, Pilar Hoyos, que actualment també viu a Guatemala. Va venir-hi buscant allò que el seu germà tant havia estimat i ella mateixa en va quedar enamorada, de Guatemala, de la seva gent i de les seves belleses. Serà un gran dia aquest dissabte!





En aquesta última imatge podeu veure el mestre de música Julio Tobal amb el "guitarrón" que va estar cuidant durant tots els anys que van estar "bajo la montaña". Tot i que és molt vell i que només li queden 3 cordes, encara acompanya amb gran alegria les guitarres tocant el "son guatemalteco".

dissabte, 20 de juliol del 2013

Una setmana mogudeta



La segona setmana ja finalitza, que ràpid que passen els dies! Durant aquesta setmana hem seguit aportant el nostre granet de sorra en les diferents activitats que ja havíem iniciat durant la setmana anterior.

A mes a mes, segurament la propera setmana iniciaré classes de musica obertes a persones de tota la comunitat que estiguin interessades a aprendre a llegir el pentagrama. Hi ha molts i moltes joves que toquen la guitarra, que toquen d’oïda que en diem, però que no poden llegir la musica i tenen moltes ganes d’aprendre. A veure si encara que sigui amb les figures rítmiques mes bàsiques i treballant una mica la lectura de notes, els puc ajudar una miqueta.

Per altra banda, durant aquesta setmana havien de venir els del PNR (Plan Nacional de Resarcimiento) a Primavera del Ixcan. Degut a la guerra i les massacres espantoses que van sofrir la població indígena a tota Guatemala, es va aconseguir que s’iniciés l’anomenat Plan de Resarcimiento. En aquest pla, les comunitats indígenes demanen la restitució de tot allò que els van prendre, cremar, matar, assassinar,... En el fons, el que esperen es un reconeixement del gran patiment que van sofrir en quasi els 40 anys de guerra interna que en diuen, un intent de genocidi de les comunitats indígenes per poder prendre’ls la terra que sàviament havien fet fructificar als llargs del segles, provinents directament del maies.

A la comunitat de Primavera del Ixcán esperàvem els representants del govern del PNR que havien de passar tota aquesta setmana reunint-se per treballar els “proyectos productivos” el “resarcimiento psicosocial” i la compra de terres per a totes aquelles famílies que es van haver de desplaçar forçosament i la qual se’ls va prendre la terra. Tots aquests actes van esser realitzats i dirigits tant per l’exèrcit guatemaltenc com pel propi govern, interessats en les terres.

Els membres del PNR van estar a la comunitat el dilluns i el dimarts, i no es van posar d’acord amb les autoritats comunitàries, membre del Comite Coordinador de Primavera del Ixcán, el Comité de víctimas,...Des de la comunitat es va demanar que tornessin a venir el dimecres on es realitzaria una assemblea general amb tota la comunitat i on els membres del PNR explicarien el perquè no consideraven viables els projectes i no parlaven en cap moment de la qüestió de les terres.

El dimecres va començar la reunió a les 8 del mati i els del PNR no havien arribat encara. Al cap d’una estona els van trucar i van dir que no vindrien.

La comunitat de Primavera és una de les comunitats  anomenades de Població en Resistència (CPR) que durant tots els anys de la guerra van estar refugiant-se a les muntanyes i lluitant per sobreviure a les emboscades que els anava parant l’exèrcit, decidit a exterminar-los. Son una comunitat lluitadora i que no deixen que ningú els trepitgi així que en veure que no vindrien van decidir anar a buscar-los i portar-los a la comunitat per que complissin la paraula de venir i donar les raons davant de tota la població.

En general surava en l'ambient que la gent se sentia maltractada i menyspreada pels del PNR ja no els volien escoltar. Llavors van decidir en viar una comissió a Playa Grande, que es la capital del municipi on esta situada la comunitat, per anar-los a buscar i portar-los a la comunitat.

Vam marxar tres “carros” de la comunitat amb una trentena de persones que es van repartir en punts estratègics a Playa Grande per controlar l'entrada del cotxe del PNR.

Van passar algunes hores fins que el van arribar des de Pueblo Nuevo, una altra comunitat. En arribar al centro va semblar que paraven per parlar però de sobte es van tornar a pujar al “carro” i “se corrieron”, van marxar corrents. Les persones que estàvem allà no ens vam quedar parades, vam pujar també als “carros” i es va generar una persecució en la qual es va poder finalment aturar el seu vehicle i, es va demanar "educadament" que vinguessin a la comunitat per parlar davant de l'assemblea.

Els representants del PNR no estaven massa convençuts i com que temíem que no ens fessin cas i que finalment aconseguissin escapar, es va fer baixar a un membre del PNR i portar-lo a un dels “carros” de la comunitat i llavors sense altre opció van haver de venir a la comunitat on vam estar fent una assemblea des de les 5 de la tarda fins a les 9 de la nit.

Es va arribar a l'acord que els del PNR tornarien l’endemà per treballar més a fons els proyectos productivos. La gent no les tenia totes de deixar-los marxar però al final el president del PNR va demanar disculpes per haver deixat penjada l'assemblea al mati en no presentar-se i van poder marxar.

El dijous al mati van tornar a venir i van poder tornar-se a reunir-se per poder fer una cronologia de treball per als diferents projectes. Tot i això a la premsa ja ho han venut com una detenció il·legal i cal veure que hi dirà la comunitat al respecte.

La comunitat és un clar exemple d’una de les frases més cèlebres:

LA VIDA ES LUCHA Y SE LUCHA SIEMPRE!