dimecres, 24 de juliol del 2013

L'inici d'una nova setmana

Aquest dilluns 22 vam iniciar la nostra tercera setmana a la Comunitat de Primavera del Ixcán a Guatemala. Les classes s'inicien a les 7:30 del matí fins a les 12 o 12:30h del migdia. 
Com cada setmana, el dilluns toca "formación". Tot l'alumnat del centre, sis cursos de primària, surt a la pista de bàsquet amb o sense cadira, depenent de l'estona que s'hi hagi d'estar, i allí s'obre un espai on la directora i altres mestres donen informacions o fan recomanacions als estudiants. Aquesta setmana va servir per assajar algunes de les cançons que es cantaran el proper dissabte 27 en motiu de la festa en commemoració de la mort de "Fernando Hoyos Rodríguez" un jesuïta espanyol que va estar amb els pobles indígenes durant la guerra i que lluitar al costat de la gent més humil donant la seva vida el 13 de juliol del 82. Aquí és gran el seu record entre la majoria de famílies.
Aquest dissabte doncs es realitzarà l'acte on també hi participarà la seva germana, Pilar Hoyos, que actualment també viu a Guatemala. Va venir-hi buscant allò que el seu germà tant havia estimat i ella mateixa en va quedar enamorada, de Guatemala, de la seva gent i de les seves belleses. Serà un gran dia aquest dissabte!





En aquesta última imatge podeu veure el mestre de música Julio Tobal amb el "guitarrón" que va estar cuidant durant tots els anys que van estar "bajo la montaña". Tot i que és molt vell i que només li queden 3 cordes, encara acompanya amb gran alegria les guitarres tocant el "son guatemalteco".

dissabte, 20 de juliol del 2013

Una setmana mogudeta



La segona setmana ja finalitza, que ràpid que passen els dies! Durant aquesta setmana hem seguit aportant el nostre granet de sorra en les diferents activitats que ja havíem iniciat durant la setmana anterior.

A mes a mes, segurament la propera setmana iniciaré classes de musica obertes a persones de tota la comunitat que estiguin interessades a aprendre a llegir el pentagrama. Hi ha molts i moltes joves que toquen la guitarra, que toquen d’oïda que en diem, però que no poden llegir la musica i tenen moltes ganes d’aprendre. A veure si encara que sigui amb les figures rítmiques mes bàsiques i treballant una mica la lectura de notes, els puc ajudar una miqueta.

Per altra banda, durant aquesta setmana havien de venir els del PNR (Plan Nacional de Resarcimiento) a Primavera del Ixcan. Degut a la guerra i les massacres espantoses que van sofrir la població indígena a tota Guatemala, es va aconseguir que s’iniciés l’anomenat Plan de Resarcimiento. En aquest pla, les comunitats indígenes demanen la restitució de tot allò que els van prendre, cremar, matar, assassinar,... En el fons, el que esperen es un reconeixement del gran patiment que van sofrir en quasi els 40 anys de guerra interna que en diuen, un intent de genocidi de les comunitats indígenes per poder prendre’ls la terra que sàviament havien fet fructificar als llargs del segles, provinents directament del maies.

A la comunitat de Primavera del Ixcán esperàvem els representants del govern del PNR que havien de passar tota aquesta setmana reunint-se per treballar els “proyectos productivos” el “resarcimiento psicosocial” i la compra de terres per a totes aquelles famílies que es van haver de desplaçar forçosament i la qual se’ls va prendre la terra. Tots aquests actes van esser realitzats i dirigits tant per l’exèrcit guatemaltenc com pel propi govern, interessats en les terres.

Els membres del PNR van estar a la comunitat el dilluns i el dimarts, i no es van posar d’acord amb les autoritats comunitàries, membre del Comite Coordinador de Primavera del Ixcán, el Comité de víctimas,...Des de la comunitat es va demanar que tornessin a venir el dimecres on es realitzaria una assemblea general amb tota la comunitat i on els membres del PNR explicarien el perquè no consideraven viables els projectes i no parlaven en cap moment de la qüestió de les terres.

El dimecres va començar la reunió a les 8 del mati i els del PNR no havien arribat encara. Al cap d’una estona els van trucar i van dir que no vindrien.

La comunitat de Primavera és una de les comunitats  anomenades de Població en Resistència (CPR) que durant tots els anys de la guerra van estar refugiant-se a les muntanyes i lluitant per sobreviure a les emboscades que els anava parant l’exèrcit, decidit a exterminar-los. Son una comunitat lluitadora i que no deixen que ningú els trepitgi així que en veure que no vindrien van decidir anar a buscar-los i portar-los a la comunitat per que complissin la paraula de venir i donar les raons davant de tota la població.

En general surava en l'ambient que la gent se sentia maltractada i menyspreada pels del PNR ja no els volien escoltar. Llavors van decidir en viar una comissió a Playa Grande, que es la capital del municipi on esta situada la comunitat, per anar-los a buscar i portar-los a la comunitat.

Vam marxar tres “carros” de la comunitat amb una trentena de persones que es van repartir en punts estratègics a Playa Grande per controlar l'entrada del cotxe del PNR.

Van passar algunes hores fins que el van arribar des de Pueblo Nuevo, una altra comunitat. En arribar al centro va semblar que paraven per parlar però de sobte es van tornar a pujar al “carro” i “se corrieron”, van marxar corrents. Les persones que estàvem allà no ens vam quedar parades, vam pujar també als “carros” i es va generar una persecució en la qual es va poder finalment aturar el seu vehicle i, es va demanar "educadament" que vinguessin a la comunitat per parlar davant de l'assemblea.

Els representants del PNR no estaven massa convençuts i com que temíem que no ens fessin cas i que finalment aconseguissin escapar, es va fer baixar a un membre del PNR i portar-lo a un dels “carros” de la comunitat i llavors sense altre opció van haver de venir a la comunitat on vam estar fent una assemblea des de les 5 de la tarda fins a les 9 de la nit.

Es va arribar a l'acord que els del PNR tornarien l’endemà per treballar més a fons els proyectos productivos. La gent no les tenia totes de deixar-los marxar però al final el president del PNR va demanar disculpes per haver deixat penjada l'assemblea al mati en no presentar-se i van poder marxar.

El dijous al mati van tornar a venir i van poder tornar-se a reunir-se per poder fer una cronologia de treball per als diferents projectes. Tot i això a la premsa ja ho han venut com una detenció il·legal i cal veure que hi dirà la comunitat al respecte.

La comunitat és un clar exemple d’una de les frases més cèlebres:

LA VIDA ES LUCHA Y SE LUCHA SIEMPRE!









dissabte, 13 de juliol del 2013

Comencem a treballar a l'escola! - L'experiència durant la primera setmana

Durant aquesta setmana hem començat  participar activament en la vida de la comunitat. Tal i com vaig comentar en l’entrada anterior, el dilluns van poder assistir a una de les reunions que tenien lloc en cada grup de la comunitat on es va parlar sobre conjuntura política de la comunitat de Primavera del Ixcán i també en general del país.
A partir de dimarts ja vam començar a participar a l’escola de primària durant els matins, i al “básico” a les tardes, el que a casa nostra seria la secundària. Al matí estem ajudant a diferents Mestres en diferents especialitats: en educació física l’Albert, a música jo mateixa i en les altres àrees la Laia i la Cristina.
Bàsicament donem indicacions o ajuda als Mestres i també treballem directament amb l’alumnat. Durant algunes sessions fora de l’horari lectiu m’he trobat amb el mestre Julio Tobal que és el de música, i hem treballat algunes “canciones” que vol fer a les classes així com la metodologia per poder-les ensenyar millor als i les alumnes.
A les tardes hem participat amb l’Albert en el “básico” on ell es dedica a fer classes d’anglès i educació física. A part de l’atenció directa als alumnes també ha pogut dedicar el temps que li restava en assessorar als Mestres tot donant-los activitats per poder fer amb els i les seves alumnes.
Per la meva part, al “básico” he iniciat un treball rítmic amb les figures rítmiques bàsiques, que tot i que l’alumnat les coneix a nivell conceptual, no les pot interpretar ni practicar. Sembla que les i els alumnes estan motivats i per la setmana que ve ja estic preparant altres activitats per poder començar a treballar les notes musicals. Cal que , a més a més, segueixi fent formació a en Julio perquè sigui ell el que pugui en un futur donar aquestes classes més practiques. Serà uns tasca que haurà d’encarar sense els materials i instruments de que nosaltres disposem a casa nostra ja que no tenen cap tipus de recurs a nivell musical i això dificulta molt la seva tasca.
Enguany, a diferència de l’any passat, l’alumnat torna a tenir la “refracción”. Durant l’estona de pati, que aquí en diuen “receso”, serveixen a tot l’alumnat “atol de maíz”, que és una beguda elaborada amb farina de blat de moro i aigua que es cou al foc i on se li afegeix bastant sucre. És un dels aliments que més prenen a la comunitat i en global a les comunitats indígenes de Guatemala, on el blat de moro n’és el principal i més bàsic aliment.
Per finalitzar el relat d’aquesta primera setmana només em queda afegir que ahir mateix, divendres 12 de juliol, vam participar en una reunió amb els i les mestres de la comunitat que treballen tant a la primària com al “básico” i les autoritats comunitàries: el CCPI “Consejo Coordinador de Primavera del Ixcán”, l’alcalde comunitari, la Cooperativa de la Comunitat i el “Comité de Becas” que gestiona els fons que s’aporten des del sindicat USTEC (de mestres de Catalunya) i una organització del País Basc anomenada ZAZPI. Properament, quan arribin tres companys i companyes més que esperem la seva arribada durant la setmana del 21 de juliol, es realitzarà una reunió amb les famílies i l’alumnat que aquest any està becat per poder estudiar fora de la comunitat.

















dilluns, 8 de juliol del 2013

Primers dies a Guatemala - reunions de la Comunitat

 Una imatge de la comunitat. A l'esquerra el "salón" on hi duen a terme reunions, festivals i altres celebracions comunitàries.

 "El altoparlante" que serveix per donar diferents informacions a la comunitat de projectes que s'estan duen a terme, celebracions, les properes reunions que hi haurà, ...


 Amb la canalla de la comunitat, davant de la "casa de capacitación" on ens allotgem.
 Els camins que recorrem per la comunitat per desplaçar-nos, algun més ample que d'altres...




Avui hi havia reunions a tota la comunitat per donar diferents informacions sore la cjuntura política i algunes dificultats que han tingut altres comunitats del voltant. A més a més parlave sobre el Plan de resarcimiento que porten a terme per recuperar tot allò que el govern i els militars els van prendre i destruir durant la guerra de 40 anys que va acabar el 1996 amb els "Acuerdos de Paz", que encara no s'han complert.

dissabte, 6 de juliol del 2013

Arribada a Primavera del Ixcán! - Guatemala


 Ja torno a ser a Guatemala! L'avió sortia el dia 2 i el mateix dia arribava a Ciudad de Guatemala. Allí vam estar fent alguns tràmits necessaris i també vam assistir a una reunió amb alguns col·letius guatemaltencs com La Cuerda (col·lectiu feminista), CEIBA (organització en defensa del medi ambient i les comunitats indígenes) i amb l'Andrés Cabanas, membre d'Hegoa.
Allí vam hospedar-nos a casa de la Nati, que ofereix habitacions. Aquí podeu veure una foto amb el seu nebot, en Catún.
En aquesta imatge podeu veure en "guapo" que és com es fa dir-se el fill d'una de les famílies de Primavera del Ixcán, la Comunitat de POblació en Resistència a la zona de l'Ixcán tal i com el seu nom indica.

En aquesta imatge podeu veure a totes i tots els membres de la Delegació de 2013 tot i que ens falten 3 companyes més que arribaran sobre el 23 de juliol.

De moment els membres i autoritats de la comunitat ens han rebut i donat la benvinguda i en els propes dies ens aniran fent saber què és el què podem fer, en què podem ajudar-los.
Enguant, tal i com es han fet saber, han tingut moltes dificultats a l'escola de primària ja que el govern ha reduït els mestres i han tret els cursos de pre-primària. Tot i que els han traslladat a uns edificis més adequats per a les aules, l'Esperanza, que és la directora actual de l'escola de primària, ens ha fet saber que no estan del tot acabats i que segueixen tenint moltes dificultats.

Anirem informant!

dilluns, 1 de juliol del 2013

Ja ha arribat el gran dia, Guatemala m'espera!

Bé, ja ha tornat a arribar el 2 juliol. Demà marxo altre cop a Guatemala a retrobar persones estimades i a més a més a seguir treballant amb els i les mestres de la Comunitat de Población en Resisténcia de Primavera del Ixcán aprop del Quiché.
En els darrers mesos hem sabut que també allí han patit una gran retallada en mestres, igualment com a casa nostra, i crèiem que la nostra col·laboració serà molt benvinguda. Salvant les distàncies les nostres lluites no són tant diferents. Lluitem contra els opressors que volen poder controlar les societats fàcilment per a continuar enriquint-se dins del sistema neoliberal.
Com deia l'altre dia l'Agustí Coromines en la presentació del documental sobre l'MST del Brasil en l'acte d'inauguració de l'Escola d'Estiu del Casal del Mestre de Granollers, existeix un document del 1996 sobre educació realitzat pel Banc Mundial "Prioridades y estrategias para la educacion". Només donant aquesta informació ja ens hauríem de començar a posar nervioses. Què hi té a veure el Banc Mundial amb l'educació? Doncs sembla que hi té molt a veure i molt a dir en el capitalisme salvatge en el qual estem immersos. L'Agustí Coromines ens va llegir alguns fragments del document que fèien posar els pèls de punta. Si analitzem la majoria de lleis d'educació de la gran majoria de països del món podem veure-hi les grans línies polítiques que aquest document hi dibuixa. Cal unir les lluites que en el fons són germanes, les lluites de tots els pobles contra l'opressor capitalista.
Me'n vaig doncs a donar testimoni en una petita comunitat de l'Ixcán de les lluites que estem vivint i portant a terme al nostre país i a impregnar-me de les seves lluites per poder-les estendre i informar al mateix temps.


M'acomiado de vosaltres amb una frase que vaig assumir ja en el meu primer viatge a Guate:
"LA VIDA ES LUCHA, Y SE LUCHA SIEMPRE"

Fins aviat!