Hola a tothom!

L'experiència segueix essent molt gratificant. Cada dia aprenem coses noves i intentem ensenyar i donar una part del que sabem nosaltres.

Aquesta setmana hem començat a anar tant a la primària com al "básico" que li diuen ells a la secundària. Sembla que directament amb els i les alumnes no hi treballarem, estarem més aviat fent suport als mestres de diferents maneres com per exemple al mestre que fa l'anglès a secundària que ja ens ha demanat col·laboració en gramàtica i li hem preparat alguns materials que li poden ser de bon ús a les classes.

Per altra banda hi ha dos joves, l'Efraïn i en Gilberto que toquen la guitarra ( i molt bé! tenen una veu molt bonica!) que m'han demanat que els faci classes de música i de moment ens trobem tots els vespres després de sopar i fem llenguatge musical. Són súper bona gent.

La veritat es que ens han acollit amb els braços oberts i tenen un caràcter molt i molt atent i amable, és un gust estar entre ells i elles i poder compartir la seva vida, que ja us dic que no ens tenen res a envejar a nosaltres. Potser no tenen els luxes que tenim nosaltres, però tenen valors com la solidaritat, el comunitarisme, la voluntat d'ajudar sempre,... que massa sovint a casa nostra no tenim ni amb els veïns a vegades!

Estic encantada, i sembla que de moment súper ben adaptada, només em vaig trobar malament a principis d'arribar a Guatemala i va ser cosa de mal de cap segurament a causa del Jet Lag.

Molts petons a tots i totes de part de una casi mitja "guatemalteca"!

Salut!

L'esglèsia que va construir la comunitat farà 5 o 6 anys. Un esforç entre tots i totes!

L'interior de l'esglèsia en la part de l'altar.

Una de les tendes que es troben tot passejant per la comunitat. Aquesta és la botiga de la Faustina.

Jo i el meu llit amb la mosquitera.

En l'inici de classes cada setmana, tot l'alumnat es troba el dilluns al matí al pati de l'escola on canten l'himne de Guatemala i alcen la bandera Guatemalteca. EN aquest petit acte ens hi van convidar també com a mode de presentació de les mestres a tots els nens i nenes i vam cantar algunes cançons en castilla (com en diuen ells al castellà) i algunes cançons en lengua (com en diuen ells de les seves llengües maternes i nosaltres del català). Va ser molt emocionant!

També vam ser presents a l'acte d'inici de setmana al "básico". 

 La Llum Mascaray ens va presentar a tota la comunitat de mestres i d'alumnes de la secundària on també vam cantar algunes cançons, aquest cop una en castilla, una altra en basc i la darrera en català.

 El dimarts a la tarda van anunciar per mitjà dels avisos (tenen instal·lats per tot arreu uns altaveus on durant el dia van informant de les novetats de la comunitat o dels requeriments que fan falta) que s'havia mort el pare d'en Ramírez Pedro que és el director de la primària i amb el qual hem tingut des de fa un munt d'anys molta relació. Vam encaminar-nos doncs cap al sector anomenat "2 de febrero". Queda una mica més lluny, però el paisatge pel qual passes és increïble.

 En arribar a la casa vam poder entrar a la sala principal on ens vam trobar al mort ben emmortallat amb un llençol de colors blanc, i ben acompanyat de la família i sobretot de molts "patojos" (les criatures). En el moment d'estar-hi nosaltres van venir els fusters i van anant prenent mides del cos per a poder fabricar el taüt.

Un dels vespres musicals dels quals estem poden gaudir. En Gilberto és el noi que queda a l'esquerra i  l'Efraïn el que queda a la dreta. Ells ens regalen cançons molt boniques i nosaltres en contrapartida els intentem ensenyar una miqueta de llenguatge musical!