La fundacion Guillermo Toriello inhuma dignamente a excombatientes miembros de las CPR en la Comunidad Primavera del Ixcán, Quiché

Un fins aviat!

Un fins aviat a la gent de Primavera del Ixcán, a totes les persones que ens han acollit durant aquest llarg mes d'estada, en el qual ens han fet sentir com si fóssim a casa nostra. Ens han ates molt i molt bé, i l’única coseta que em queda al fons del cor es no haver estat una carrega per a aquesta gent que tantes coses ha de lluitar dia a dia.

Un fins aviat que vol dir un "ens tornarem a veure", esperant el retrobament. Ja el curs passat vaig marxar amb la seguretat que hi tornaria, doncs aquest any encara amb mes decisió. Potser el següent any no podrà ser,  paro d’aquí a 2, 3 o 4 anys, hi tornaré.

M'emociona pensar en totes les coses que hauran canviat, en tots els infants que ja seran adolescents, en els i les joves que ja seran adults... Tornaré per seguir col·laborant i per seguir acompanyant-los en la seva lluita, saben així que no estan sols, que a l'altra punta del món hi altres persones que intentes posar el seu granet de sorra per a que el mon sigui mes equilibrat i no hi hagi tantes diferencies, tots som iguals i mereixem el mateix tracte haguem nascut on haguem nascut.

Cito en Fernando Hoyos, que en una de les cartes que enviava a la seva família quan era a Guatemala deia el 1981:

"Debemos pensar que, pasadas esas montañas y esos volcanes, cruzados esos ríos y los valles, está otra cabeza y otro corazón solidarios, que sienten lo mismo, que enfrentan lo mismo, que sufren y se alegran lo mismo."

I sempre amb l'ajuda d'aquell que és al nostre costat en tot moment: "Aunque yo dejara de creer en Dios, Él nunca dejaría de creer en mi" (Fernando Hoyos).

L’ultima setmana a Primavera del ixcán

Durant aquests últims dies han passat varies coses que vull destacar. Per una banda, tres companys i companyes de la delegació ja han marxat cap a Barcelona després d’estar a Guatemala durant un mes, i després d’haver realitzat un suport a la comunitat de Primavera del Ixcan, al Departament de l’Ixcán, a l’anomenada microregio 2.

En deixar la comunitat segur que se’ls va fer molt difícil. Un mes d’experiències, d’intercanvis, de crear nous lligams amb persones que creies tant allunyades del teu mon,... aquest mes que han viscut no s’oblida fàcilment, ni el temps n’esborra cap record. La mateixa dificultat hem trobaré jo en deixar la comunitat, encara que sigui per segona vegada, tenint l’experiència del curs passat, se perfectament el que em costarà.

Durant la setmana també he estat a Playa Grande (Cantabal) amb una trobada entre dos organitzacions de dones de l’Ixcán i de Chisec, població que esta a unes 4 hores en “carro” venint des de Cobán. Durant 2 dies, un grup de 60 dones indígenes han estat aprenent unes de les altres. Han explicat la seva lluita particular per la millora de les condicions que afecten les dones a Guatemala, concretament les dones indígenes i pobres. Tenen dificultats i moltes necessitats en educació en la igualtat, en la violència contra les dones, generada dins de la mateixa família, en l’atac que estan rebent les comunitats indígenes per part d’empreses multinacionals que s’apropien dels recursos naturals tot dient que volen el progrés per a les comunitats, quan es totalment al contrari, l’únic progrés que busquen és el de les seves pròpies butxaques. Les dones paro, tenen clara la seva lluita, estan ben organitzades i existeix una xarxa d’organitzacions molt important, tot i això canviar no es gens fàcil

Aquest dijous ja cera el meu últim dia a la comunitat, divendres emprenem un nou viatge per Guatemala per conèixer altres parts d’aquest increïble país.

La marxa cera dura, paro sempre queda el convenciment de la tornada que alleugereix el cor.

 En plena reunio amb els i les mestres de Primaria de Primavera del Ixcán.

 Fent classe als i les alumnes de basico amb el mestre de musica Julio Tobal.

 Ajudant a fer un pancarta per l'organitzacio de joves. com que tenim penjada l'estelada on dormim, van voler que els la pintessim juntament amb la bandera de Guatemala.

 A l'acte de commemoració de Fernando Hoyos, amb la seva germana Pilar Hoyos.

 Els i les mestres cantant la cancó que Ricardo Falla va escriure per a Fernando Hoyos.

 Ball amb els vestits tradicionals. Els "cortes" (faldilles) i els "guipils" (bruses) de les dones encara tenen un ús molt estes entre totes les dones, els homes solen portar roba americana, normalment texans i samarretes.

 Menjant un tamal de pejibaye i pollo.

 Torteando.

 Els petits caminois de la comunitat.

 La benvinguda a una nova setmana, cantant l'himne de Guatemala.

 A la trobada de la ROMI de l'Ixcán i de l'ANR de Chisec.

 Un petit contratemps, el "pinchazo".

 Amb la Xana, tornant de Playa Grande.

 Fent el diáleg educatiu amb els i les mestres de Primavera.

 

Entrevistant a diferents persones de Primavera per conéixer els seus origens i la seva lluita.

I com diuen per aquestes terres:

LA VIDA ES LUCHA Y SE LUCHA SIEMPRE!

 

L'inici d'una nova setmana

Aquest dilluns 22 vam iniciar la nostra tercera setmana a la Comunitat de Primavera del Ixcán a Guatemala. Les classes s'inicien a les 7:30 del matí fins a les 12 o 12:30h del migdia. 

Com cada setmana, el dilluns toca "formación". Tot l'alumnat del centre, sis cursos de primària, surt a la pista de bàsquet amb o sense cadira, depenent de l'estona que s'hi hagi d'estar, i allí s'obre un espai on la directora i altres mestres donen informacions o fan recomanacions als estudiants. Aquesta setmana va servir per assajar algunes de les cançons que es cantaran el proper dissabte 27 en motiu de la festa en commemoració de la mort de "Fernando Hoyos Rodríguez" un jesuïta espanyol que va estar amb els pobles indígenes durant la guerra i que lluitar al costat de la gent més humil donant la seva vida el 13 de juliol del 82. Aquí és gran el seu record entre la majoria de famílies.

Aquest dissabte doncs es realitzarà l'acte on també hi participarà la seva germana, Pilar Hoyos, que actualment també viu a Guatemala. Va venir-hi buscant allò que el seu germà tant havia estimat i ella mateixa en va quedar enamorada, de Guatemala, de la seva gent i de les seves belleses. Serà un gran dia aquest dissabte!

 

En aquesta última imatge podeu veure el mestre de música Julio Tobal amb el "guitarrón" que va estar cuidant durant tots els anys que van estar "bajo la montaña". Tot i que és molt vell i que només li queden 3 cordes, encara acompanya amb gran alegria les guitarres tocant el "son guatemalteco".