Un fins aviat!

Un fins aviat a la gent de Primavera del Ixcán, a totes les persones que ens han acollit durant aquest llarg mes d'estada, en el qual ens han fet sentir com si fóssim a casa nostra. Ens han ates molt i molt bé, i l’única coseta que em queda al fons del cor es no haver estat una carrega per a aquesta gent que tantes coses ha de lluitar dia a dia.

Un fins aviat que vol dir un "ens tornarem a veure", esperant el retrobament. Ja el curs passat vaig marxar amb la seguretat que hi tornaria, doncs aquest any encara amb mes decisió. Potser el següent any no podrà ser,  paro d’aquí a 2, 3 o 4 anys, hi tornaré.

M'emociona pensar en totes les coses que hauran canviat, en tots els infants que ja seran adolescents, en els i les joves que ja seran adults... Tornaré per seguir col·laborant i per seguir acompanyant-los en la seva lluita, saben així que no estan sols, que a l'altra punta del món hi altres persones que intentes posar el seu granet de sorra per a que el mon sigui mes equilibrat i no hi hagi tantes diferencies, tots som iguals i mereixem el mateix tracte haguem nascut on haguem nascut.

Cito en Fernando Hoyos, que en una de les cartes que enviava a la seva família quan era a Guatemala deia el 1981:

"Debemos pensar que, pasadas esas montañas y esos volcanes, cruzados esos ríos y los valles, está otra cabeza y otro corazón solidarios, que sienten lo mismo, que enfrentan lo mismo, que sufren y se alegran lo mismo."

I sempre amb l'ajuda d'aquell que és al nostre costat en tot moment: "Aunque yo dejara de creer en Dios, Él nunca dejaría de creer en mi" (Fernando Hoyos).