Una setmana mogudeta

La segona setmana ja finalitza, que ràpid que passen els dies! Durant aquesta setmana hem seguit aportant el nostre granet de sorra en les diferents activitats que ja havíem iniciat durant la setmana anterior.

A mes a mes, segurament la propera setmana iniciaré classes de musica obertes a persones de tota la comunitat que estiguin interessades a aprendre a llegir el pentagrama. Hi ha molts i moltes joves que toquen la guitarra, que toquen d’oïda que en diem, però que no poden llegir la musica i tenen moltes ganes d’aprendre. A veure si encara que sigui amb les figures rítmiques mes bàsiques i treballant una mica la lectura de notes, els puc ajudar una miqueta.

Per altra banda, durant aquesta setmana havien de venir els del PNR (Plan Nacional de Resarcimiento) a Primavera del Ixcan. Degut a la guerra i les massacres espantoses que van sofrir la població indígena a tota Guatemala, es va aconseguir que s’iniciés l’anomenat Plan de Resarcimiento. En aquest pla, les comunitats indígenes demanen la restitució de tot allò que els van prendre, cremar, matar, assassinar,... En el fons, el que esperen es un reconeixement del gran patiment que van sofrir en quasi els 40 anys de guerra interna que en diuen, un intent de genocidi de les comunitats indígenes per poder prendre’ls la terra que sàviament havien fet fructificar als llargs del segles, provinents directament del maies.

A la comunitat de Primavera del Ixcán esperàvem els representants del govern del PNR que havien de passar tota aquesta setmana reunint-se per treballar els “proyectos productivos” el “resarcimiento psicosocial” i la compra de terres per a totes aquelles famílies que es van haver de desplaçar forçosament i la qual se’ls va prendre la terra. Tots aquests actes van esser realitzats i dirigits tant per l’exèrcit guatemaltenc com pel propi govern, interessats en les terres.

Els membres del PNR van estar a la comunitat el dilluns i el dimarts, i no es van posar d’acord amb les autoritats comunitàries, membre del Comite Coordinador de Primavera del Ixcán, el Comité de víctimas,...Des de la comunitat es va demanar que tornessin a venir el dimecres on es realitzaria una assemblea general amb tota la comunitat i on els membres del PNR explicarien el perquè no consideraven viables els projectes i no parlaven en cap moment de la qüestió de les terres.

El dimecres va començar la reunió a les 8 del mati i els del PNR no havien arribat encara. Al cap d’una estona els van trucar i van dir que no vindrien.

La comunitat de Primavera és una de les comunitats  anomenades de Població en Resistència (CPR) que durant tots els anys de la guerra van estar refugiant-se a les muntanyes i lluitant per sobreviure a les emboscades que els anava parant l’exèrcit, decidit a exterminar-los. Son una comunitat lluitadora i que no deixen que ningú els trepitgi així que en veure que no vindrien van decidir anar a buscar-los i portar-los a la comunitat per que complissin la paraula de venir i donar les raons davant de tota la població.

En general surava en l'ambient que la gent se sentia maltractada i menyspreada pels del PNR ja no els volien escoltar. Llavors van decidir en viar una comissió a Playa Grande, que es la capital del municipi on esta situada la comunitat, per anar-los a buscar i portar-los a la comunitat.

Vam marxar tres “carros” de la comunitat amb una trentena de persones que es van repartir en punts estratègics a Playa Grande per controlar l'entrada del cotxe del PNR.

Van passar algunes hores fins que el van arribar des de Pueblo Nuevo, una altra comunitat. En arribar al centro va semblar que paraven per parlar però de sobte es van tornar a pujar al “carro” i “se corrieron”, van marxar corrents. Les persones que estàvem allà no ens vam quedar parades, vam pujar també als “carros” i es va generar una persecució en la qual es va poder finalment aturar el seu vehicle i, es va demanar "educadament" que vinguessin a la comunitat per parlar davant de l'assemblea.

Els representants del PNR no estaven massa convençuts i com que temíem que no ens fessin cas i que finalment aconseguissin escapar, es va fer baixar a un membre del PNR i portar-lo a un dels “carros” de la comunitat i llavors sense altre opció van haver de venir a la comunitat on vam estar fent una assemblea des de les 5 de la tarda fins a les 9 de la nit.

Es va arribar a l'acord que els del PNR tornarien l’endemà per treballar més a fons els proyectos productivos. La gent no les tenia totes de deixar-los marxar però al final el president del PNR va demanar disculpes per haver deixat penjada l'assemblea al mati en no presentar-se i van poder marxar.

El dijous al mati van tornar a venir i van poder tornar-se a reunir-se per poder fer una cronologia de treball per als diferents projectes. Tot i això a la premsa ja ho han venut com una detenció il·legal i cal veure que hi dirà la comunitat al respecte.

La comunitat és un clar exemple d’una de les frases més cèlebres:

LA VIDA ES LUCHA Y SE LUCHA SIEMPRE!